Contingut original de SilverArrow per Cavallers del Cel
L’ús militar real de la Super Glue™
Va ser la Super Glue™ un invent per curar les ferides durant la Guerra de Vietnam? Era emprada per qualsevol soldat/Marine? Per respondre aquestes preguntes he fet una mica de recerca i he trobat què tot i que les llegendes urbanes són sempre molt atractives, la realitat és una mica diferent.
La Super Glue™ va ser inventada per accident l’any 1942 per part del dr. Harry Coover. Coover va treballar durant gran part de la seva vida per la secció química de Eastman-Kodak (l’empresa coneguda per crear les pel·lícules fotogràfiques de 35mm).
Inicialment va descobrir els cianoacrilats per accident mentre experimentava per crear mires d’arma de plàstic durant la Segona Guerra Mundial. Va deixar la invenció de banda perquè s’enganxava a tot el que tocava.
L’any 1951 la va re-descobrir amb el seu company Fred Joyner mentre feien recerca per trobar polímers per la carlinga dels avions. Va patentar el seu invent “Alcohol-Catalyzed Cyanoacrylate Adhesive Compositions/Superglue” amb el número 2,768,109. La companyia el va comercialitzar com a Eastman 910 a partir de 1958. Es venia per els usos que coneixem avui.
Durant la intervenció americana a la guerra de Vietnam (1964-73) els cirurgians de camp militars van decidir utilitzar la substància en mode de esprai per sobre les ferides obertes. Aquesta solució parava el sagnat de forma immediata i permetia transportar els soldats ferits fins a instal·lacions adequades on podien rebre un tractament en condicions.
Per tant, responent les qüestions inicials:
- No, no va ser inventada per curar les ferides durant la Guerra de Vietnam. En aquella època ja es feia servir de forma habitual per usos domèstics.
- No, tampoc era emprada de forma habitual per qualsevol GI o Marine, sinó només per especialistes mèdics i en format esprai.
"van decidir utilitzar la substància en mode de esprai per sobre les ferides obertes "...si no mors per la ferida, lo que deu picar això...fa la resta!
Actualment es fa servir cianocrilat mèdic per tancar ferides sense sutura. No és exactament el mateix tipus de cianocrilat que el super glue. Per si teniu curiositat el mèdic es diu Dermabond.
L’ús militar real de la Super Glue™
Va ser la Super Glue™ un invent per curar les ferides durant la Guerra de Vietnam? Era emprada per qualsevol soldat/Marine? Per respondre aquestes preguntes he fet una mica de recerca i he trobat què tot i que les llegendes urbanes són sempre molt atractives, la realitat és una mica diferent.
La Super Glue™ va ser inventada per accident l’any 1942 per part del dr. Harry Coover. Coover va treballar durant gran part de la seva vida per la secció química de Eastman-Kodak (l’empresa coneguda per crear les pel·lícules fotogràfiques de 35mm).
Inicialment va descobrir els cianoacrilats per accident mentre experimentava per crear mires d’arma de plàstic durant la Segona Guerra Mundial. Va deixar la invenció de banda perquè s’enganxava a tot el que tocava.
L’any 1951 la va re-descobrir amb el seu company Fred Joyner mentre feien recerca per trobar polímers per la carlinga dels avions. Va patentar el seu invent “Alcohol-Catalyzed Cyanoacrylate Adhesive Compositions/Superglue” amb el número 2,768,109. La companyia el va comercialitzar com a Eastman 910 a partir de 1958. Es venia per els usos que coneixem avui.
Durant la intervenció americana a la guerra de Vietnam (1964-73) els cirurgians de camp militars van decidir utilitzar la substància en mode de esprai per sobre les ferides obertes. Aquesta solució parava el sagnat de forma immediata i permetia transportar els soldats ferits fins a instal·lacions adequades on podien rebre un tractament en condicions.
Per tant, responent les qüestions inicials:
- No, no va ser inventada per curar les ferides durant la Guerra de Vietnam. En aquella època ja es feia servir de forma habitual per usos domèstics.
- No, tampoc era emprada de forma habitual per qualsevol GI o Marine, sinó només per especialistes mèdics i en format esprai.
Bibliografia
Lemelson-MIT Harry Coover
Lemelson-MIT [en línia] [consulta: 15 de gener de 2018]
<https://lemelson.mit.edu/resources/harry-coover>
Harris, E. (2011) Harry Coover, Super Glue’s Inventor, Dies at 94
New York Times [en línia] [consulta: 15 de gener de 2018]
<https://www.nytimes.com/2011/03/28/business/28coover.html>