El que toca aplaudir es els collons dels polítics que han tingut nassos de tirar endavant un referèndum d'autodeterminació. (ja veurem si al final el poden fer). Els hi desitjo la millor de les sorts.
Compte que el SNP ha basat la seva campanya en les tàctiques de CiU, es a dir fer-se l'ambigu, molt si però no, ells mateixos ho han dit molts cops. Ells han dit que per el 2014 faran el referèndum, ja veurem si es veritat o no, val a dir que el SNP sembla ser gent mes seriosa que CiU i amb mes credibilitat.
Per cert l'altre dia llegia una article que deia que si Escòcia aconsegueix la independència seria la fi per a la nostre, ja que Europa ja no voldria obrir cap proces mes d'emancipació a Europa, com a mínim d'aquí a molt anys.
Per cert l'altre dia llegia una article que deia que si Escòcia aconsegueix la independència seria la fi per a la nostre, ja que Europa ja no voldria obrir cap proces mes d'emancipació a Europa, com a mínim d'aquí a molt anys.
El que a mi em toca realment els "prebots" és que siguin els demés (els que no han de votar) els que hagin de decidir si es fa o no un referèndum, ja sigui aquí o a Escocia o a "Pokon", que si la Unió Europea està a favor o en contra de la decissió d'un poble que decideix per ell mateix el que vol fer amb la seva pròpia administració com a pais.
Aquí el problema principal sóm nosaltres mateixos, només mirem la història per omplir-nos la boca, però els nostres politics estan més per fer diners i fer-se grossos a ells mateixos, que per mirar pel seu poble i per les seves necessitats, llàstima que no poguem fer com a la revolució francesa, a més d'un el passava per la guillotina... perdoneu, però algú ho havia de dir.
A veure que passa amb Escòcia, temps al temps, sempre mirem a fora, ja ho varem fer amb el Quebec, de moment, nosaltres seguim igual, seguim mirant ....
Bé, després de 4 anys, encara no han reconegut Kosovo... no fos cas que...
Es veu que el govern espanyol ha sortit desmentint que hagin expressat la seva "preocupació" pel tema i deixant ben clar que les realitats d'Espanya i el Regne Unit són completament diferents (ja ho sabiem, gràcies). Diuen que seria completament inadmissible que Espanya es fiqués en un afer intern britànic... que em sembla que vol dir que no volen que ningú es fiqui en un afer intern d'Espanya quan els toqui el torn (si és que ens decidim alguna vegada...).
El Regne Unid és un altre estat amb una constitució diferent, i a banda d'això el que ells facin tant se me'n dóna.
Mirant la cosa fredament, dir-vos que la sobirania d'Espanya és impossible ara mateix, degut a que la Constitució Espanyola la prohibeix clarament als seus primers articles.
Llavors s'hauria de canviar la CE abans, però per modificar algún article dels dits dogmàtics (els del títol preliminar i del primer títol) calen els següents riquisits:
1er Que el congrés dels diputats votin a favor del canvi concret, amb una majoria dels 2/3 de tota la càmara.
2on Que la cambra dels senadors voti a favor del canvi amb una majoria dels 2/3 de tota sa càmara.
3er cumplits els dos requisits anteriors, el govern deu procedir a la dissolució de les dues cambres i convocar eleccions generals inmediates a tot l'estat.
4rt Després de aquestes eleccions, es formen de nou les dues cambres amb els resultats obtinguts, i de nou es procedeix als punts 1er i 2on esmentats més amunt.
7é Si de nou les dues cambres voten amb majoria de 2/3 a favor de canviar el/els articles en qüestió, llavors es canvien.
8é I ara sí que és podria procedir a un referèndum de independència de Catalunya. I Independitzar-se si els nous articles de la nova contitució així ho permeten.
Com podreu veure, és practicament impossible que això passi. L'altre manera de conseguir-la seria amb la lluita armada, però ni tenim exèrcit ni les ganes de fer això. Jo el primer.
A part de tot lo anterior, al hipotètic cas de saparar-nos, en principi estariem fora de la Comunitat Europea; teòricament ens haurien d'admitir doncs sempre hem estat a Europa, però per causes polítiques, o per presions d'Espanya igual trigavem 5 anys o més en entrar-hi, i ja em direu amb la pèsima situació econòmica que patim com de magres les passariem. A més, de la resta d'Espanya no ens comprarien ni un cargol.
La meva modesta recomanació és lluitar per aconseguir-ne una independència econòmica envers Madrid, per les causes que ja tots sabem. Més o menys com ja te el Païs Vasc, o el més proper possible. Això sí que és factible i just, aconsegint gestionar els nostres propis recursos (donant una part per a la defensa) i amb la nostre cultura garantida pertanyer a Espanya ens resultaria beneficiós, prescindint de les connotacions personals de cadascú amb la resta del estat.
Les demés propostes són ciencia-ficció companys. :|
http://www.vilaweb.cat/noticia/3974...espanyol-possible-independencia-descocia.html
http://www.independent.co.uk/news/u...eto-over-scotlands-eu-membership-6292846.html
Per cert l'altre dia llegia una article que deia que si Escòcia aconsegueix la independència seria la fi per a la nostre, ja que Europa ja no voldria obrir cap proces mes d'emancipació a Europa, com a mínim d'aquí a molt anys.
Aquí el problema principal sóm nosaltres mateixos, només mirem la història per omplir-nos la boca, però els nostres politics estan més per fer diners i fer-se grossos a ells mateixos, que per mirar pel seu poble i per les seves necessitats, llàstima que no poguem fer com a la revolució francesa, a més d'un el passava per la guillotina... perdoneu, però algú ho havia de dir.
A veure que passa amb Escòcia, temps al temps, sempre mirem a fora, ja ho varem fer amb el Quebec, de moment, nosaltres seguim igual, seguim mirant ....
Buran
Es veu que el govern espanyol ha sortit desmentint que hagin expressat la seva "preocupació" pel tema i deixant ben clar que les realitats d'Espanya i el Regne Unit són completament diferents (ja ho sabiem, gràcies). Diuen que seria completament inadmissible que Espanya es fiqués en un afer intern britànic... que em sembla que vol dir que no volen que ningú es fiqui en un afer intern d'Espanya quan els toqui el torn (si és que ens decidim alguna vegada...).
El Regne Unid és un altre estat amb una constitució diferent, i a banda d'això el que ells facin tant se me'n dóna.
Mirant la cosa fredament, dir-vos que la sobirania d'Espanya és impossible ara mateix, degut a que la Constitució Espanyola la prohibeix clarament als seus primers articles.
Llavors s'hauria de canviar la CE abans, però per modificar algún article dels dits dogmàtics (els del títol preliminar i del primer títol) calen els següents riquisits:
1er Que el congrés dels diputats votin a favor del canvi concret, amb una majoria dels 2/3 de tota la càmara.
2on Que la cambra dels senadors voti a favor del canvi amb una majoria dels 2/3 de tota sa càmara.
3er cumplits els dos requisits anteriors, el govern deu procedir a la dissolució de les dues cambres i convocar eleccions generals inmediates a tot l'estat.
4rt Després de aquestes eleccions, es formen de nou les dues cambres amb els resultats obtinguts, i de nou es procedeix als punts 1er i 2on esmentats més amunt.
7é Si de nou les dues cambres voten amb majoria de 2/3 a favor de canviar el/els articles en qüestió, llavors es canvien.
8é I ara sí que és podria procedir a un referèndum de independència de Catalunya. I Independitzar-se si els nous articles de la nova contitució així ho permeten.
Com podreu veure, és practicament impossible que això passi. L'altre manera de conseguir-la seria amb la lluita armada, però ni tenim exèrcit ni les ganes de fer això. Jo el primer.
A part de tot lo anterior, al hipotètic cas de saparar-nos, en principi estariem fora de la Comunitat Europea; teòricament ens haurien d'admitir doncs sempre hem estat a Europa, però per causes polítiques, o per presions d'Espanya igual trigavem 5 anys o més en entrar-hi, i ja em direu amb la pèsima situació econòmica que patim com de magres les passariem. A més, de la resta d'Espanya no ens comprarien ni un cargol.
La meva modesta recomanació és lluitar per aconseguir-ne una independència econòmica envers Madrid, per les causes que ja tots sabem. Més o menys com ja te el Païs Vasc, o el més proper possible. Això sí que és factible i just, aconsegint gestionar els nostres propis recursos (donant una part per a la defensa) i amb la nostre cultura garantida pertanyer a Espanya ens resultaria beneficiós, prescindint de les connotacions personals de cadascú amb la resta del estat.
Les demés propostes són ciencia-ficció companys. :|
Salutacions.